Els professionals de la salut hem d'aprendre i ser capaços de generar en les persones la motivació necessària per promoure i contagiar hàbits saludables, a partir de millorar el benestar propi (intrapersonal) i el benestar dels altres (interpersonal).
La meva formació en el camp de les ciències de la salut i les ciències socials, m’ha facilitat entendre l’evolució l’ésser humà des d’una perspectiva global, es a dir, des de la seva relació amb el medi i com aquest influència en el benestar i la salut de les persones.
l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva Carta Magna de 1946, defineix la salut com “un estat de complet benestar físic, psíquic i social”. Des d'aquest punt de vista podem considerar que un bon estat de salut seria aquell que busca l'equilibri entre l'adaptació al medi, el benestar físic i el benestar emocional. El fet de considerar la dimensió “BENESTAR”, és un pas molt positiu, ja que considera l'estat de salut no només com absència de malaltia sinó com una manera de viure i sentir-se la persona. Aquest nou paradigma de concebre la salut ha donat peu a l'aparició d'estudis molt diversos, entre el quals es troben els que demostren la relació existent entre les emocions i els comportaments de les persones, sobre el benestar i sobre la salut i la malaltia (Fernández-Abascal EG, Palmero F. 1999).
A nivell professional, la meva trajectòria com a infermera en l'àmbit de la promoció i prevenció de la salut ha estat determinant perquè desenvolupés una visió de salut a cavall entre la ciència biomèdica i la social i des de la concepció holística de l’ésser humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada